Avís
  • Ús de cookies en aquest web

    Aquest web fa servir cookies per gestionar la navegació i altres funcions. En navegar aquest web, esteu d'acord en que emmagatzemem aquest tipus de cookies al teu dispositiu.

    Veure política de cookies

Elements promocionals de les festes catalanes

Àliga de Mataró

 L’Àliga és una figura tranquil·la, majestuosa en la seva aparença i el seu comportament. Duu, com la majoria d’àligues, una corona al cap i un colom a la boca. La porta una sola persona, i es fa acompanyar d’una petita cobla que interpreta música antiga amb diversos instruments com tarotes, flabiols, violins, sac de gemecs, trombó o tabals, emulant les antigues cobles de ministrils o ministrers. L’Àliga representa la ciutat a la festa. És l’entremès protocol·lari per excel·lència. Als seguicis sempre precedeix les autoritats. La podem veure per Les Santes i en celebracions molt especials. Comparteix amb els membres del consistori el protocol i solemnitat de l’acte festiu al qual acudeix.

Les primeres notícies documentades de l’existència d’una àliga a Mataró són de l’any 1601, en les cròniques de la canonització de sant Ramon de Penyafort a Barcelona. Podem deduir, doncs, que al segle XVI ja existia l’Àliga com a entremès a Mataró. En aquests textos ja s’hi veu reflectit el seu caràcter institucional i protocol·lari que segueix tenint la figura. Les confraries gestionen l’Àliga en la seva participació al Corpus i la Festa Major, que se celebrava el 15 d’agost, i ja al segle XVIII també participa en seguicis de caire religiós. L’any 1799 trobem descrita la primera participació de l’Àliga a la processó del 27 de juliol, dedicada a les noves santes patrones de la ciutat. A principis del segle XIX perdem de vista l’Àliga, igual que passa amb la resta de figures festives.

Dins el marc del procés de recuperació de la Festa Major i de les figures festives, l’Àliga de Mataró torna a néixer a la ciutat l’any 1987. Apareix el 25 de juliol d’aquell any. La construcció va a càrrec del solsoní Manuel Casserras, que agafa com a base la descripció de l’any 1799.

www.lessantes.cat

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner